Toni Cantó, director d'Edi.cat

El llibre en paper no desapareixerà, però ha tocat sostre i cal inventar altres camins

Toni Cantó és el director d'Edi.cat, una aliança entre les editorials Angle, Cossetània i Bromera que ha posat en marxa el primer portal per vendre llibres electrònics en català. Toni Cantó, que va treballar molts anys a la llibreria Robafaves de Mataró, explica que el sector ha tocat sostre i que per créixer cal provar fórmules noves, com el llibre digital. Diu que és un format molt interessant perquè permet dur molts llibres en un sol dispositiu que no cansa la vista i que d'aquí a uns anys s'imposarà.

Què és Edi.cat?

Edi.cat és una aliança de tres editorials independents catalanes, Angle, Cossetània i Bromera, en dos aspectes. L'un és el potenciar la presència del llibre en paper a les llibreries, amb la coordinació dels departaments de promoció de totes tres editorials; i l'altre és desenvolupar la transformació dels llibres en paper en fitxers electrònics per poder vendre llibres digitals.

D'on va sortir la idea d'obrir Edi.cat?

Va sortir arran del context del sector, en un moment en què hi va haver grans fusions de grups editorials, del Grup 62 amb Enciclopèdia Catalana i la divisió catalana de Planeta, que van crear un nou Grup 62 molt potent. Sumant-hi la presència de grans grups d'Espanya que es posicionen a les llibreries de llibres en català. Érem conscients que si les editorials independents fèiem la guerra cadascuna pel seu compte, no arribaríem enlloc. Per això vam decidir fer aliances per poder competir. Ara som tres socis, però tenim la voluntat que s'hi puguin incorporar més editorials independents catalanes.

Per què van decidir obrir camí en el negoci del llibre digital?

Perquè hi creiem. És un segment del llibre que té camp per córrer, és on creixerà el volum de negoci perquè el llibre en paper no desapareixerà, però ha tocat sostre i cal inventar altres camins per poder evolucionar. Ens va semblar que el llibre digital era un d'aquests camins i per això ens hi hem posat. Sabem que és una aposta arriscada i som conscients que els primers dos anys o tres no en traurem gran cosa. Però creiem que per ser els primers, n'aconseguirem més beneficis que no si fem com la major part del sector, que s'espera a veure què passa per apuntar-s'hi quan tot plegat ja funcioni. Vam creure que havíem de fer l'esforç per posar-nos-hi perquè hi ha un cercle viciós: els editors ja treballen en la digitalització del seu fons, encara que molts no ho diuen i els que ho diuen ho fan en petit comitè, però ningú no en fa el llançament perquè la població encara no té aparells de lectura de llibres digitals. Alhora, la gent no es compra l'aparell (el barat val tres-cents euros) perquè encara no hi ha prou títols al mercat en català. En espanyol n'hi ha més, però encara en són pocs també. Algú havia de començar, perquè si no els que han de fer els fitxers no els fan perquè no hi ha aparells lectors al mercat i la gent no els compra perquè no hi ha fitxers.

Vostè, que té força experiència en el sector del llibre, com n'ha viscut l'evolució?

Per part de tots els editors hi ha hagut una exageració en la producció de llibres, tot i que mai no saps quina és la mida justa. Però, quan fa trenta anys vaig començar a fer de llibreter, tenia temps de llegir-me la contraportada i fullejar tots els llibres que ens arribaven. Així, quan venien els clients els podia recomanar llibres que creia que els agradarien. I els llibres els teníem a la taula de novetats uns tres mesos. Ara el ritme de publicació de novetats ha pujat tan exponencialment que és impossible, el llibreter no pot conèixer ni transmetre tot allò que li arriba al cap del mes. De fet, els llibres nous ja no passen més de dues setmanes o tres a la taula de novetats. Ara, amb la crisi, hi ha hagut un crac al món del llibre que es veia a venir i les editorials estan racionalitzant les tirades i el nombre de títols publicats. Això tot just es comença a notar ara, però suposo que d'aquí a un parell d'anys ja es podrà palpar.

Tenim previst publicar en versió digital tot el fons de les tres editorials

I veuen el llibre digital com l'única manera de continuar creixent?

Sí, cal explorar nous formats. Hi ha qui em diu que això que fem és l'assassinat del llibre en paper, però no ho és. És un format més, tal com ja hi ha el llibre de butxaca o l'il·lustrat, i que haurà de conviure amb els altres formats. Cada persona, depenent de les preferències i de la mena de llibre, decidirà comprar uns títols en paper i uns altres en digital. Tan sols és un mercat que abans no hi era i que ara s'obre i, per tant, és una línia de negoci que hem de treballar. I també ho han de fer les llibreries, encara que hem d'inventar la manera de fer-los participar-hi. Desgraciadament hi ha llibreries amb llibreters molt al dia, actius i que s'adapten als canvis, però també n'hi ha que esperen ben còmodes a la llibreria que vinguin els clients. Aquests se'n ressentiran perquè la societat canvia constantment i no pot ser que el llibreter no evolucioni, també.

Quins consells donaria al llibreter perquè s'adaptés a aquest canvi?

He parlat amb molts llibreters i molts no saben què és un ebook. Diuen que això no funcionarà mai perquè un llibre és molt millor que no els ordinadors. Un gran llibreter em va dir això mateix i jo li vaig ensenyar un dels aparells. Llavors es va adonar que era una meravella i ara els ven. I també poden vendre els llibres, hem fet uns prospectes amb la portada i la contraportada del llibre, l'adreça de la web i un codi. Els clients ho compren a la llibreria, es connecten a internet i amb el codi es descarreguen el llibre. Així els clients poden regalar un llibre a un amic i, a més, podem fer participar el llibreter en el negoci, que es queda un marge de les vendes i pot fer recomanacions com en els llibres en paper. Creiem que la feina del llibreter hauria de ser, sobretot, recomanar llibres.

Com van convèncer-se que el llibre electrònic seria el futur?

No és que vegis la llum de cop i volta, sinó a mesura que coneixes l'aparell i veus que és còmode: no fa reflexos, la pantalla no té llum al darrere i, per tant, no cansa la vista, no és tan diferent de llegir en paper. A més, té moltes possibilitats: pots dur-hi fins a tres-cents llibres depenent del model i quan viatges pot ser molt útil. També ens en vam adonar llegint els blocs i els articles que apareixen a tot arreu i que deien que a Amèrica tot això ja funciona.

Els llibres electrònics són gaire més barats que els convencionals?

Els llibres surten a un preu que algú pot considerar car, però cal comptar que el procés de xifratge té un cost i que els autors també cobren els drets com en paper. Ens estalviem el preu de la impremta, però també hi ha el cost de transformar l'arxiu pdf del llibre al format mobipocket. Per això ara oferim el llibre electrònic de novetat a un 60% del preu del llibre en paper, entre vuit euros i dotze. També tenim llibres antics o que no estan subjectes a drets d'autor i que oferim a un euro, com a promoció, i ara obrirem una nova etapa en què els llibres que ja no són de rigorosa novetat els oferirem al voltant de cinc euros.

Quins són els perills i les oportunitats per als llibreters i les editorials?

La pirateria és el gran perill, tot i que penso que no tindrem un grau de pirateria tan elevat com en els sectors de la música o les pel·lícules. Suposo que sí que en tindrem, n'hi ha en tot, ara també es fotocopien llibres en paper, però no tanta. Llegir demana una actitud més compromesa, has de dedicar-hi més temps que per mirar una pel·lícula i més atenció que per escoltar música, que es pot fer mentre es fa qualsevol altra cosa.

Quines mesures fan servir per evitar-la?

El format que fem servir, que de moment és mobipocket però d'aquí a un mes o un mes i mig també tindrem els llibres en epub, inclou mesures DRM (Digital Rights Management). Es tracta d'una tecnologia que fa que, abans de descarregar-te l'arxiu, hagis de registrar un màxim de quatre dispositius on es podrà llegir. Cada aparell lector, i fins i tot l'ordinador, si s'hi ha instal·lat el programa de lectura, té un número d'identificació determinat i l'arxiu del llibre només es podrà obrir en aquests dispositius que s'hagin registrat.

Vostès mateixos s'encarreguen de passar els arxius al format de llibre digital?

Sí, passem els libres a mobipocket i fer-ho bé ha estat una de les grans complicacions que hem tingut. Això de ser els pioners comporta alguns problemes perquè has de provar coses que ningú del teu entorn no ha fet abans. La gent té la imatge que tan sols agafem el document de text del llibre i el venem per internet, però no és això. S'ha de publicar en un format determinat, hi ha uns programes de conversió que ho fan, però no és un procés tan automàtic perquè queden molts espais en blanc, salts de línia, paràgrafs que s'acaben a la primera línia d'una pàgina, etc. Algú ha de tornar a maquetar tot el llibre de nou.

Qui els va orientar per saber transformar els arxius dels llibres?

Ens ho hem fet nosaltres mateixos, amb el mètode d'assaig i error. L'Enric Faura, que és el tècnic d'Edi.cat, és molt metòdic i té molta paciència, i ha anat provant fins que hem trobat la manera de fer-ho. No hem trobat ningú que ens pogués orientar. Suposo que editorials grans com Planeta sí que tenen qui els ajuda, però nosaltres hem hagut de fer-ho consultant webs estrangeres. Perquè mobipocket, que ven el programa de transformació, ofereix suport tècnic, però per arreglar detalls de maquetació t'has d'espavilar.

La web i la botiga en línia també les han fetes vostès mateixos?

Vam contractar els serveis d'una empresa que es diu Avellana Digital que, amb l'Enric Faura, han fet la web. Volíem que fos clara, perquè havíem provat altres webs de llibres electrònics i moltes són massa complicades. El problema és saber explicar a la gent que, abans de fer la descàrrega, per poder llegir el llibre cal registrar el número identificatiu de l'ordinador o l'aparell lector. Això hi ha pàgines que no ho expliquen bé, de manera que els internautes poden creure que no funcionen. Per això hem retardat l'obertura de la web gairebé un mes i mig respecte a la data que havíem previst, perquè volíem que tot quedés ben clar i hem fet servir aquest temps per fer proves de la web amb amics i coneguts i millorar-la.

Acaben de començar, però com va la venda de llibres electrònics?

Encara tenim poques visites perquè tot just vam obrir la web el 2 d'abril i encara se'ns coneix mot poc. Però el dia 2 mateix va caure la pàgina durant mitja hora, perquè va sortir en una notícia a TV3 i vam tenir una allau de visites que va superar l'amplada de banda del servidor. De moment s'han començat a vendre alguns llibres, sobretot les ofertes d'un euro, però tot just tenim vint-i-cinc llibres a a venda. Quan augmentem el fons serà més fàcil que venguem més. A banda de les novetats tenim previst publicar en versió digital tot el fons de les tres editorials a un ritme d'un llibre cada setmana. A més, volem ser un portal de referència de llibres electrònics i volem obrir la possibilitat que les editorials petites i independents puguin vendre llibres electrònics a través nostre. De moment alguns ja s'hi han interessat, però és mala època: tots diuen "després de Sant Jordi en parlem", i així hem quedat.

Enric Borràs Abelló