Entrevista a Ferran Iturbe, gerent de Serveis Corporatius de Griñó
Amb la telefonia IP podem convertir totes les delegacions de l'empresa en una sola oficina
Ferran Iturbe és gerent de Serveis Corporatius de Griñó, on treballa des de fa uns deu anys. Griñó és un grup d'empreses dedicat a la gestió i al transport de residus amb la seu central a Lleida i amb delegacions a diverses ciutats. Per tal d'unificar les comunicacions de l'empresa i d'abaratir el cost de les trucades entre les delegacions, el grup va decidir d'implantar un sistema de telefonia sobre protocol IP, el protocol d'internet. Això vol dir que les trucades dins de l'empresa es fan a través de la xarxa d'internet, cosa que permet filtrar-les i integrar-les al sistema informàtic de gestió del grup.
- Què és Griñó i quina mena de serveis ofereix?
- Griñó no és una sola empresa, som un grup d'empreses que ens dediquem a la gestió de residus, des de l'assessorament als clients, al transport, el lloguer de contenidors, de plantes de compostatge i de transferència... Griñó Trans es va fundar el 1977 i ja fa més de vint anys que ens hi dediquem. Estem implantats a les províncies de Lleida i Tarragona, tot i que hi ha alguns serveis que els fem a tota Catalunya, i a la província d'Osca i a València, on tenim una delegació a Alcàsser. En total som uns 225 treballadors.
- Per què van decidir que els calia centralitzar totes les comunicacions telefòniques?
- Teníem dues centraletes, l'una a Lleida i l'altra a Tarragona, i ens vam plantejar alternatives perquè estaven saturades. Vam decidir agrupar-ho tot en un mateix centre i ens va sorgir un altre problema: havíem de tornar a retolar els contenidors de residus, que tenien el número de la delegació de la província on eren. Vam decidir d'estudiar com tenir un 902 per retolar tots els contenidors amb el mateix número i poder-los canviar de província sense haver de retolar-los cada vegada. Això suposava un estalvi de despeses important perquè tenim més de quatre mil contenidors.
- Quins avantatges té un sistema de veu IP respecte a una centraleta tradicional?
- Amb la veu IP podem convertir totes les delegacions de l'empresa en una sola oficina, quan truques a un lloc o a un altre ho fas a una extensió, com si fossin al mateix edifici. En lloc de trucar a una delegació i haver de demanar a l'operadora que et passi amb la persona amb qui vols parlar, ara la pots trucar directament.
El 902 és un número que actua de màscara: les trucades arriben a Lleida i el nou sistema les filtra segons els horaris, el dia de la setmana, l'origen de la trucada... I així es poden dirigir automàticament a una delegació o altra en funció d'aquests paràmetres. Si una oficina no obre a migdia però una altra sí, la trucada es redirigeix automàticament a l'oficina disponible, per exemple. Però no és tan fàcil. Telefónica posa el mateix prefix a tots els mòbils, i no podem saber de quina població ve la trucada. Com que treballem molt amb empreses del sector de la construcció, la meitat de les trucades acostumen a ser des de telèfons mòbils. Amb el sistema que hem implantat ara, els números dels telèfons mòbils, es comparen amb els de la base de dades de clients. Si es tracta d'un número que tenim registrat, s'envia la trucada a l'extensió de la delegació d'on sigui client. I es fa a través d'internet, via veu IP, sense cost addicional de trucada. Això només ho podem fer perquè hem centralitzat tot el sistema.
- Quan van estudiar les opcions de centralitzar les trucades telefòniques, per què es van inclinar per la veu IP?
- D'entrada, vam veure que la tendència era que, amb el temps, augmentaria el trànsit de dades i, de fet, ara ja paguem més pel trànsit de dades que no pel de veu. A més, el sistema de comunicacions telefòniques per RDSI estava saturat i, en canvi, teníem una connexió ADSL i una xarxa de transmissió de dades infrautilitzada. Teníem dues infrastructures de xarxa, l'una per a la veu, saturada, i l'altra per a les dades, infrautilitzada. Per això vam decidir aprofitar la xarxa de dades per a les trucades amb l'ús de la veu IP.
- I perquè vau triar, en concret, l'empresa Cisco?
- De fet, teníem diverses ofertes de Telefònica, Alcatel i Siemens, però vam demanar-ne referències a algun client, vam fer algunes proves i, encara que era una mica més car, finalment ens vam decidir per Cisco perquè ens donava més confiança pel que fa a la seguretat a nivell tecnològic. A més, Telefònica no ens oferia la mateixa llibertat que podíem tenir amb Cisco. Amb aquesta empresa tenim accés al sistema, a la centraleta i som independents, en canvi, amb Telefònica teníem l'accés restringit i sempre depeníem d'això. Aquest és un avantatge important perquè Telefònica no funciona malament, però per tenir-hi accés els has de trucar, que t'agafin la incidència, que t'ho vinguin a arreglar... Ara ens és més fàcil modificar els paràmetres de la centraleta quan ve una persona nova: configurem i canviem el telèfon nosaltres mateixos. Abans havíem de fer venir un tècnic. Jo crec que hem avançat molt amb la flexibilitat i la llibertat, no és un sistema tan burocràtic.
- Quant de temps vau trigar a instal·lar-ho?
- Va ser ràpid, vam començar a Tarragona perquè ens traslladàvem a una seu nova i ja vam posar-hi els telèfons nous d'entrada. A la resta de llocs també va ser ràpid. A Lleida ho vam instal·lar tot durant un pont, en dies festius, quan no hi havia treballadors. Al principi els treballadors tenien dos telèfons, l'antic i el nou amb el sistema de veu IP, perquè poguessin fer proves. Però aviat van veure que tot funcionava igual i que anava bé, i en pocs dies vam treure els telèfons del sistema antic.
Teníem dues infrastructures de xarxa, l'una per a la veu, saturada, i l'altra per a les dades, infrautilitzada
- Us esperàveu algun problema tècnic?
- D'entrada, ens preguntàvem si tindríem prou bona qualitat de so i prou amplitud de banda, sobretot entre les delegacions de Lleida i Tarragona; temíem que pogués caure el sistema. Però no hem tingut cap problema tecnològic i no notem cap diferència respecte a la qualitat de so de la telefonia normal. Pel que fa a la seguretat, ens la garanteix Telefónica i a més a més tenim el nostre propi tallafocs i tampoc no hem tingut cap problema.
- Ha suposat un estalvi important per l'empresa?
- Malgrat que la inversió va ser d'uns 30.000 euros, l'hem amortitzada del tot, perquè, en el nostre cas, en què els centres de treball ens hem de trucar contínuament, teníem molta despesa. Ara les trucades internes s'inclouen als costos del trànsit de dades que ja pagàvem anteriorment.
- Quins plans de futur teniu?
- Ara voldríem acabar d'implantar el sistema a tot arreu perquè, tot i que a algunes delegacions utilitzem la veu IP via programari, directament a través de l'ordinador, a Tarragona i a Lleida encara no ho fem. Volem fer funcionar tot el sistema amb el maquinari i instal·lar-hi telèfons IP. També ens plantegem, més endavant, que si algú truca des de València a Tarragona la trucada es desviï via internet fins a Tarragona, de manera que només pagaríem una trucada urbana, com si fóssim a Tarragona mateix. Això es pot fer i és possible que ho implantem aviat. Durant una temporada també vam estudiar la possibilitat de fer videoconferències, perquè fèiem moltes reunions, gairebé cada setmana, però vam decidir de fer menys reunions i més profitoses. Veure'ns físicament un cop al mes ja va bé, i si fem una reunió llarga aprofitem el dia.
- Quin consell donaríeu a una empresa amb un repte semblant?
- D'entrada, com en qualsevol projecte, cal tenir clar el que es vol. Nosaltres ho teníem clar, no volíem canviar per canviar, sinó que ens garantissin una bona qualitat de so i una comunicació entre les delegacions de baix preu, amb unes infrastructures de xarxa que, de fet, ja estàvem pagant. Tenir clares les necessitats pot evitar que t'embarquis en projectes costosos que potser no responen a allò que et cal.
- Text i fotos: Enric Borràs Abelló